Cant al pescador

Un relat de: roda03



Ja fa molt de temps
que he deixat d'envejar
a tots aquells vaixells
que segueixen la direcció
del vent i del timó.

D' aquell pescador que plora
deixant caure ses llàgrimes
a les aigües calmoses
perquè s'emportin les seves penes,
on ell les oblidi.

Ell s'estima més la seva llar
que no pas ser un llop de mar
encara que no li tingui por
ni a la nit ni a la foscor.

Només pensa en tornar
per poder trepitjar terra ferma,
aquella que tant estima
quan arriba a port.

I, ancorant el seu amor
on sa muller cada dia l'espera
fa vessar dels seus llavis freds i porucs
el to tremolós i sincer
de les paraules tendres del seu enyor,
les quals cerquen els seus llavis eixarreïts.

Després, li confessa en veu baixa,
que no vol ser mariner sense rumb,
ni vol tornar a la mar.
Definitivament,vol ser,
el pescador de la seva barca.



Comentaris

  • Un diamant en brut molt interessant!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 13-11-2008 | Valoració: 9

    El teu poema és molt simpàtic i força ben fet... Et felicito.

    He dubtat entre dues notes: el 8 o el 9. I, encara que et falta una mica per millorar aquest poema, jo, més per les seves qualitats potencials (que són moltes) que per les seves qualitats reals, t'he posat el 9.

    Quan milloris, tindràs un 9 (o qui sap si un 10) a ple dret.

    Apart, el pobre pescador, quantes aventures en alta mar, i, a diferència d'altres pescadors del món literari, la seva caseta i la seva vida casolana (i, que no me la deixi, la seva dona) són la vida que ell vol.

    És poc aventurer aquest home... No tothom vol aventures, clar que no... Ni tant sols tots els mariners...

    Tingues un bon 9 pel poema, i espero, amb esperances (valgui la redundància) que milloris i consolidis la nota d'excel.lent.

    Passa un bon dia, senyor/a roda03!!

  • Sobre mariners[Ofensiu]
    sants78 | 21-09-2007 | Valoració: 10

    En moltes ocasions m'he sentit molt comode sent aquest "mariner sense rumb" que comentes.
    Però és ben cert que en molts altres moments enyores el teu port i sents la necessitat de tornar.
    Molt bon poema, felicitats!

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 02-07-2007

    una història poetitzada on molts marieners ens agradaria haver viscut en essència, ... mmm, ... vós aplaneu la mar dels versos, inflant les veles del meu veler, ...mmm, ... com sempre em deixeu engolit pels vostres versos, ...


    un plaer llegir-vos, ...


    OhCapità.

  • Enyorança [Ofensiu]
    Mossens | 01-04-2007 | Valoració: 10

    El vers diu el que tu vols dir, i no el que vol dir ell, com passa sovint quan no es té clar què.

    Me l'he llegit un parell de vegades i encara hi tornaré.

    Imaginació i sensibilitat són, si més no per a mi, la bona musa del poeta.

    Si em passes el teu Mail t'hi diré més coses.

    Gracies.

  • Gràcies per l'interès[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 28-02-2007 | Valoració: 10

    Estimat Roda, en primer lloc et vull donar les gràcies pel teu interès per la meva salut, gràcies a Deu estic bé, va ser un xoc de medicaments, també agraeixo molt la teva voluntat d'ajudar-me amb el llibre, no dubtis que si fes falta ho faria, m'agrada molt la teva amistat i la teva obra, no cal dir-ho, em sento molt contenta quan em dius totes aquestes coses i penso que som uns grans romàntics, olalá quina sort! amb tots els seus inconvenients jejeje.
    Navegant per aquesta barca que tots em sembla que tenim, sento que la vida es una sort i una tragèdia, m'agrada molt el poema...
    Una abraçada Maria Pilar.

  • M'encanta[Ofensiu]
    sants78 | 07-02-2007 | Valoració: 10

    M'has enganxat amb els primers versos

    Ja fa molt de temps
    que he deixat d'envejar
    a tots aquells vaixells
    que segueixen la direcció
    del vent i del timó

    Felicitats!

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

roda03

41 Relats

277 Comentaris

65381 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sóc d'un poble petit de L'Alt Penedès i visc en un país petit.

He begut moltíssim de Miquel Martí i Pol (el qual no vaig tenir la sort de conèixer).
He volat amb la música i les lletres de Lluís Llach i Grande.

Escric ... i estimo el que escric.

M'encanta el camí de les paraules.

Sóc molt feliç amb la publicació del meu somni, el meu primer poemari "BÀLSAM PER A UN DIA INCERT""

No fujo d'enlloc perquè no m'en vaig
i retorno d'aquell espai buit,
ple de cansament i fatiga,
per treure la pols a la vida.