Lladres de temps.

Lladres de temps

No fujo d'enlloc
perquè no me'n vaig,
i retorno d'aquell espai buit
ple de cansament i desànim
per treure la pols de la vida.

Visc a deshora des de fa temps,
isolat en les meves petites coses;
en aquella mirada de brúixola trencada,
en el gest agrest de l'angoixa,
o en aquell rostre perdut que em delata.

El camí és llarg i transcendent
mentre els murs de la consciència
s'estoven de llàgrimes captives.
No estrafeu el gest dels cors de pedra
en detriment de la bellesa del batec.

La ràbia del vent esborra, massa sovint,
les passes del compromís.
Els beduíns de la passió
caminen pel desert de l'esperança,
mentre els esquimals del deliri
ballen la dansa del fred.

Fa massa dies que la vall és fosca
i que els discursaires del poder
ens omplen els dies d'engany.
Els profetes de la pau transiten,
impunement,
amb bales de denominació d'origen.
La banya d'Àfrica segueix plorant de fam,
i els carrers de la vergonya
són plens de runa humana.

Són els lladres de temps
qui envaeixen els nostres silencis ,
i ens roben la màgia del moment
sense demanar permisos.
Què se n'ha fet dels savis del respecte
i dels trobadors de l'encanteri?

I mentrestant, el temps impecable
ens corba l'esquena i la memòria.
El ritme dels passos s'alenteix,
i la força tremola i s'esmuny.
Els ulls s'entristeixen de dol
quan repensen el tram final.

M'he assegut a la platja
cap al capvespre,
avui, la marea fa tard, massa tard.
La lluna s'emmiralla damunt les aigües
mentre una estrella brilla indecisa.
Cada paraula de la nit
fa més precís el poema.

Sento la veu incessant del mestre
alhora que us convido a descobrir
que hi ha rere la porta del vers.
M'edifico a través de l'amistat
per omplir els meus buits,
i em refaig amb l'esperança
dels que temen la solitud,
quan miro enrere i us veig a vosaltres.