de mica en mica, m'anava contagiant més de tu...

Un relat de: Clara Garcia Collado

Contagiosos petons, contagioses abraçades
Contagiades mirades.
Estúpida complicitat...
A vegades m'agradaria, mai haver-te estimat,
no haver-te desitjat, ni sense raó alguna haver-te necessitat.
Però el meu cor no deix de bategar, no para de lluitar.
Doncs t'estimo i res me'n farà dubtar.
Avui et torno a mirar, i veig brillar aquella espurna que un dia de tu, em va fer enamorar.

Comentaris

  • lletreesdexocolaata | 22-05-2010

    contagiós amor

  • enamoraments[Ofensiu]
    Marc Freixas | 12-05-2010

    els enamoraments
    sempre són dolços...

    i les mirades
    ho diuen tot


    no sé quin és el teu nom,
    però et diré
    que fas uns escrits molt directes, sense massa complicacions... i de vegades, són necessaris per expressar els sentiments que un té cap a algú altra


    benvinguda a relats!!


    el teu llarg camí d'escriure
    tampoc ha de parar mai


    una abraçada ben literària des d'igualada