la lluna, era més gran.

La teva pell bruna, i els teus ulls blaus. El teu cabell, amb aquells rinxols tant teus.. aquells que a estones els feia meus, els meus dits enjogassats per el teu cabell, et mossegava el coll, i tu m'amarraves més fort al teu costat, em feies sentir tant bé... I semblava que aquells petons no s'anaven a acabar mai, que serien així de dolços, de juganers, així de tímids sempre. D'aquells dies sota la pluja, els petons passats per aigua, però tots teus, tots al teu costat. Dels dies de més calor, que tu els feies encara més calents. I aquella lluna, que t'embogia, aquell dia que era mes gran i brillava tant, aquell dia que ens vam abraçar aquell dia que ens vam fer "grans".