petita MAR.

Un relat de: Clara Garcia Collado
Avui et trobo a faltar petita, si d'acord, petita però a la vegada tant gran.. avui que fa un més que no i ets, avui et trobo molt a faltar, saps cada matí miro a la cantonada per veure't, i no em puc fer la idea de que no i siguis, cada matí trec el cap a la cantonada, per veure si avui i seràs si avui et tornaré el somriure, i recordo que no i ets, que no i seràs més, que has marxat que fa un més que ens has deixat, que no et tocava, que es injust que no t'ho mereixies, però reina, ens vas ensenyar que plorar no porta enlloc, i aquests dies e intentat no fer-ho però les llàgrimes, igualment algun que altre cop han besat dels meus ulls. T'enyoro petita. Voldria saber somriure sempre a tothom com feies tu, saber transmetre aquella dolçor tant teva, tant especial. Miraré endavant i seguiré caminant, recordant-te dins meu en cada instant. I les nits en el que el cel sigui clar, i pugui veure les estrelles, estic segura que tu seràs una d'elles, la mes brillant. Aquí baix et continuem estimant, petita mar.

Un més sense tu, i més que en passaran però tot aquí es tant estrany...
"enviam un àngel, que sigui com tu.. els seus ulls són brillants i un somriure extravagant, i sempre serà al meu cor, sense tu jo no puc,sense tu si no hi ets, sense tu jo no soc ningú.." Et vam despedir així, i cada cop que la sento, una llàgrima besa dels ulls, t'enyoro.

Comentaris