Acostat, si vols...

Deixa'm besar aquests llavis, rogencs, fins, prims, assedegats. Que fa ja temps que m'ho demanen a crits, totes les nits, en somnis infinits, entre mirades de complicitat i carícies de proximitat. Sento els teus llavis, prop dels meus, sento que et tinc aprop, que em giraré i et veuré, sento els teus dits, recorrent la meva esquena ara nua, que un bri de llum il·lumina. Ulls, mirades, llavis, petons, mans, carícies, cor, batecs, i el teu respirar. Em perdo entre els teus braços, em perdo dins teu. I feia ja temps que no em passava, però sento aquell mal de panxa quan et tinc aprop, necessitat d'apartar-te la vista quan et veig, per no voler-me delatar. Fes-me teva aquesta nit, estem sols, apodera't de mi, se que es el que vols. No t'obligaré a que vinguis... però cal que sàpigues que ja no ens queda tant temps com ahir, s'esfuma, com tu després de cada bes de nit.