Camino sola pel carrer, la nit s'esfuma, i ja no existim nosaltres per explicar-ho, ja som tu i jo.

Camino sola pel carrer, la nit s'esfuma, i ja no existim nosaltres per explicar-ho, ja som tu i jo.
Vaig caminant per el camí de pedres, em dirigeixo cap a la casa, que ens vam fer grans, cap aquell lloc que vam prometre no tornar-hi mai més.
Estic apunt d'entrar-hi, veig que hi ha algú dins.
Em quedo fora, sentada a la part del darrera, els primers raigs de llum il·luminen els gira-sols del camp que és comencen a obrir...
Sona el mòbil, és la mama
-Digues mama, que vols?
-Filleta, estàs be? Que no tornes?
-Si si ...ara, ja vinc..
Penjo, i sento com algú surt de dins de la casa i sospira, miro i ets tu.
Has sentit com parlava amb la mama, i has sortit. Tu també havies trencat la promesa, tu també avies tornat, tu també m'estimes i no ho has deixat de fer mai. Comença a ser hora de que posem els peus a terra, i deixem de jugar..