Cercador
De Diumenge a la vida
Un relat de: silvia_peratalladaApagada,
però no trista,
la veu sense ulls
avui no em parla,
el sol, no m'ha vingut a veure,
el meu cap,
es vol amagar a sota el coixí
per dormir tot el dia,
i llevar-se demà al matí,
és diumenge,
i mai he esbrinat
perquè estava així.
Deixaré passar les hores
fins que arribi altre cop la nit
desperti la lluna, i el seu crit,
oblidi qui és qui no m'escriu,
i visqui el temps com m'agrada
amb una bogeria a cada cantonada,
l'herba seca a la butxaca
l'herba fresca al jardí, per mirar-la,
la paraula a la boca, o al cendrer
el temps, esperant-me, fent un cafè
i la vida, activada i agraïda, canta consumida
i és que sembla que no, però valora tant un somriure!!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582467 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....