Cercador
Dards enverinats
Un relat de: pruneta- Compartir:
Els records surten punyents.
Són cruels.
T'apunyalen la cicatriu,
ja mig tancada,
fins que l'obren.
I burxen, i burxen,
fins que t'arrenquen
la primera llàgrima de dolor.
Llavors estrenys les dents
amb amargor.
A poc a poc,
el dolor marxa del cor,
però, ferotge,
entra al cervell.
Ara ja no serà un record,
sinó un torment.
Comentaris
-
uf.....[Ofensiu]Queca | 03-08-2004
És cert tot el que dius, però també és cert que ho pots combatre amb fortalesa, bona companyia i somriures!!!
M'ha agradat molt!!! -
Endavant![Ofensiu]Ilargi betea | 21-06-2004 | Valoració: 8
Buff, m'he llegit els quatre poemes que has publicat i m'ha sobtat molt el patiment que desprenen. Saps transmetre bé els teus sentiments, felicitats!
Espero poder llegir aviat una poesia teva ben optimista.
Anima't, que res -ni ningú- et prengui el somriure!