Diàleg errant

Un relat de: pruneta

-Mira endavant.
-On?
-Has de pensar en el futur.
-Quin? No el veig.
-Que miris endavant!
-On?
-Allà!
-No veig res.
-Mira tot el que hi ha.
-Si no hi ha res!
-Va, ves-hi.
-Cap on?
-Va, camina.
-No sé cap a on. Cauré.
-Vinga, avança!
-No. Que caic!
-Per què carai has de caure?!
-No puc aguantar-me dret!
-Però què dius?! Va, no et queixis i espavila't.
-No vull. Cauré, tinc por!
-No diguis ximpleries!
[El fill cau a l'infinit i mor]

-Fill! Què has fet?! No hi havia res. T'has entrebancat tu sol! No veies el camí, tu mateix te'l negaves!


[Desolació. Accident fatal, però, ambtot, evitable. Ara ja no s'hi pot fer res. El fill ja és mort. Costa treure's la bena dels ulls.]

Comentaris

  • Bo, bo...[Ofensiu]
    Carles Farreras | 16-12-2004 | Valoració: 10

    Podria estar extret d'un absurd de Ionesco o d'un dels diàlegs de Sòcrates que volten per algunes revistes d'avui dia (inventats, és clar!)... Però m'alegro que l'hagis fet tu. M'agrada perquè és d'un color poc freqüent, ratlla aquella originalitatq ue avui dia no trobem ni sota les estores més polsoses. Així que... un 10.