De sobte, sento la teva olor

Un relat de: pruneta

De sobte,
sento la teva olor.
Tanco els ulls
i m'impregno de tu.
Em rendeixo, somrient,
davant el teu embruix.

El món desapareix,
i la felicitat
em segresta el rostre.

Tot és tan senzill!
Tan fàcil,
tan natural!

M'expliques un secret
a cau d'orella,
rius, i em beses.
M'abraces,
i em fons entre els teus dits.

¿Somni realitzat
o realitat somniada?
És igual, jo sóc feliç.

Comentaris

  • Somni o realitat ?[Ofensiu]
    kispar fidu | 21-04-2006

    Com la cançó de Jarabe de Palo... "Realidad o sueño"?

    Deja que te hable de mis sueños,
    que tras el tiempo se escondieron
    pero que contigo han vuelto.

    Sueño con los ojos abiertos,
    puede que pienses que estoy loco
    porque me creo en lo que sueño.

    Qué hay de malo en perseguir los sueños?
    Qué hay de malo en soñar despierto?

    Son los sueños realidad o sueños?
    Es la realidad verdad o un sueño?



    Sentint sols la seva olor, veient la seva imatge, escoltant les seves paraules; potser en somnis, potser reals; que ens captiven, que ens posseeixen, ens fascinen i ens commouen. Que ens fan somiar (o seguir somiant), imaginar i crear la nostra història...

    De sobte, sents la seva olor i es desfà el desig convertint-se en el plaer més suau...

    uo!
    que vagi bé!
    ens veiem per aquí,
    Gemm@