He après a plorar en silenci

Un relat de: pruneta

He après a plorar en silenci.
He après a empassar-me les llàgrimes
amb amargor
per no destorbar la gent feliç.

He après a cridar en silenci,
a demanar ajuda sense paraules.

He après a dissimular els talls,
i a dir mentides.

Però no he après a viure,
tampoc a saber morir.

Comentaris

  • ^ demanar ajuda sense paraules ^[Ofensiu]
    kispar fidu | 21-04-2006

    He après a patir per tal d'evitar el patiment als qui m'envolten

    A vegades, ens guardem les nostres llàgrimes per tal de no fer patir a la resta. O dissimulem la tristesa per no preocupar a la resta. Esbocem un somriure per tapar els plors que ens rosseguen... Però com bé dius, aquests plors interiors no ens deixen viure, ens eviten respirar...

    Si el plorar el silenci no et deixa viure, aixeca el cap i intenta deixar anar les llàgrimes per tal de sentir-te a gust amb tu mateixa i continuar avançant pas a pas...

    que vagi molt bé!
    ànims "i força"! jejeje

    ens veim per aquí,
    Gemm@

  • tristesa[Ofensiu]
    fosca | 20-04-2006 | Valoració: 10

    Plorar en silenci... amagar-te de tothom, buf! no m'agrada! però jo també ho he hagut de fer i realment es passa molt malament. Veus persones a les que t'agradaria dir quatre coses però no pots, t'ho guardes...

    Això no és bo, jo he acabat explotant i de plorar en silenci he passat a plorar en públic (cosa horrible!).
    Hi ha moments que el cos et diu prou.

    T'has d'alliberar de les opressions, has de ser tu mateixa i estimar-te més.

    Molts besets

    Anneta

  • Leela | 20-04-2006

    real.
    Potser tots acabem fent això algun cop en la nostra vida, penso però que depen de la intensitat. Plorar en silenci, no destorbar, dissimular i dir mentides són símptoma de que o vols que et deixin en pau o de què en realitat estas cridant perquè et facin cas.. d'aquí que arribis a aquesta gran conclusió: no he après a viure, tampoc a saber morir .
    Aprendre a viure és complicat, demanar les coses quan les necessitem, sincerament, no és un problema, mostrar les llàgrimes en el moment adequat pot ser la cosa més bella, i sobre el destorbar.. de vegades creiem que destorbem quan en realitat els que tenim al voltant estan desitjant sentir la nostra veu callada.

    Un poema molt bonic.

    Una abraçada!
    Leela

  • galifar10 | 14-11-2004

    Jo crec que tots hem d'apendre a estar sols, a plorar sense molestar, a cagar-nos i a dubtar.

    Tu ja saps qui ets?

  • cabopolonio | 14-11-2004 | Valoració: 9

    No aprenguis a fer tot allò , jo també ho he fet sempre però el millor que es pot fer es plorar a crits i demanar ajuda a crits , aixi segur que la gent que t'estima t'ajudarà com mai ho ha fet!
    un petó

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: