crònica d'una amenaça anunciada

Un relat de: Capdelin

Potser sí que sóc estúpida...

No tinc res,
només
el gat que m'acompanya

i amb ell faig l'amor
i mirem la lluna néixer,
créixer i morir.

Tinc la clau de les portes
i de les respostes
sota el bidet

i en un calaix d'una tauleta
sense llum
una arma desgastada
de tantes amistats
mortes.

Però...
no em provoquis

o publicaré
sense previ avís
tots els meus records!

Comentaris

  • Molt bó[Ofensiu]
    escordi | 27-10-2005 | Valoració: 9

    No sé ben bé el que vols dir. Pot ser que tens prou amb el que tens i no necessites res més. Que podries "menjar-te coco" fent portes i obrint preguntes, però que és millor així. Que has anat malgastant bons amics... Però que amb tot i això el que has viscut és immillorable. Puc haver entès només una mica, gran part o tot el POEMA, però el que et confesso sense cap embut es que és un POEMA que m'encanta.
    Saps... a mi m'agrada molt aquesta manera d'escriure. Una mica misteriosa o pot ser molt misteriosa però amb la seva cadència suau... sense caure amb la rima a vegades feixuga i previsible.

  • Ho sento, ho sento!![Ofensiu]
    mistika | 26-10-2005

    Eis hola Capdelín!!
    Sé que us tink molt abandonats, però sq akest any m'estan apretan eh xD! No em dóna temps d'acabar les coses que tink a mixes per publikar ni tampoc per venir-vos a comentar!
    Molt bona akesta amenaça eh xD!
    Apa molts petonsS: Mí$TiK@

  • Cuidado....[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 26-10-2005 | Valoració: 10

    .... sobretot amb els gats!!! Ara en serio es molt bó i molt bonic.

    Felicitats i una abraçada.

    Maria Pilar (Valeria)


    P.D. Per cert Capdelin has rebut les auques? diguem alguna cosa per que tinc problemes amb el correu.

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )