com tauró en peixera d'aigua roja

Un relat de: Capdelin

Et sents
com tauró en peixera
d'aigua roja
que no troba el camí de sortida
i la bola de vidre boja
escup diamants per la finestra
closa.

En els teus ulls balla la lluna.
Ningú ho sap.
En les butxaques del teu cos nu
hi ha estrelles que no coneix
ningú.

Un petó dissecat resta
en el parèntesi dels teus llavis.
Tremoles com pètals arrissats
de clavell blanc.
Una gota de mel llisca
pel teu esquelet sensual.

En el cosmos del teu cos balla
una foguera.
La soletat depredadora s'ha llençat
a la teva jugular.

I sola,
en un racó d'habitació...

t'independitzes,
t'acaricies,
t'obres,
t'electritzes,
et carbonitzes,
et mulles,
et regues,
t'estimes,

però...

em trobes a faltar...
et comprenc.

M'estimes...?

Comentaris

  • uole yonki![Ofensiu]
    Yrch | 19-06-2005 | Valoració: 10

    que tal yonko? nu... si més que res és perquè fa dies que no te comento res, i com que ara estava per aquí llegint coses noves, poss mira... moolt maco `per cert!;P
    apa doncs, besets!

  • Guspira | 18-06-2005

    Genial com sempre! Armonia increible, es com un trencaclosques amb paraules... i el final... buff molt ben conseguit! No deixaré de llegir-te!
    Una abraçada!
    GuSPIRA

  • una gota de mel[Ofensiu]
    quetzcoatl | 17-06-2005

    Un relat molt sensual que explica una petita situacio d'enyor a traves de metafores -com sempre- noves i originals.
    M'escandalitza la teva font inesgotable d'imaginacio que brolla imatges a paraules a cada instant.

    Ets genial, Capdelin, i no deixis mai d'escriure!!

    Una abraçadassa,

    m

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305390 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )