Clínic

M'has fet plorar, reina.

Qui sap, potser un dia l'amant te regalarà infinits petons cada dematí i carícies cada nit per anar a dormir. I el seu costat perquè el trobis a prop del teu.

I els seus ulls perquè t'escoltin.

Un somriure,

NiNeL, Rei Publicà

PS: perdó per la valoració del relat, però no m'hi podia estar.

PS2: brutals els quatre darrers versos.

PS3: sí, ja te l'havia comentat... I què? Encara no te coneixia. I no sé si ara ja te conec...

Trista,
menjant un amor caduc.
Escapa't, artista!
Amb cames d'estruç
i visió futurista.

Inconscient.
Indiferent al martell
que te claven als genolls,
fins al fons del serrell.
Quins bemolls!

Cansada
d'amors amb jerarquies;
de rius de mar salada;
de coronar-te monarquies
de princesa menyspreada.

Canvia de metge, desconnecta'l a ell, menja't un xupa-xups, el que sigui! Però... morir per amor? Això mai! A qui faríem relats tan bells? Qui escriuria sobre l'amor? Qui estaria trist per amor?


Gràcies pels teus comentaris, Leela.
Situacions (III) serà per a tu.

NiNeL

sí senyora, construït amb intenció, amb una primera frase i un desenrotllament de la idea que conté, una altra frase, i l'ampliació del que acabes de suggerir. I tot plegat adreçat a un final excel.lent, genial, que recull les propostes i els dóna un sentit últim del tot coherent.

Ara bé, el rerefons d'amargura em fa pensar si aquesta "realitat" no forma ja part del passat caduc, estimat i oblidat, que has abandonat per tal de "reconstruir-te". Almenys així ho espero, no et mereixes aquesta indiferència, princesa que podries haver estat i que pots ser encara si tu ho vols. Només busca't el príncep adequat, aquell que experimenti amb tu tot el que tens per donar d'il.lusió i alegria.

Apa, bon dia, bonica, i felicitats per aquest en concret.

fost

Sento el teu poema i pens que no n'haurien de sorttir d'aquests o potser t'hauria de dir que de cap manera voldria ser musa d'aquesta mena de poesia. Es bell, està ben fet i esper que el dolor doni pas a la joia,
Moltes gràcies per les teves paraules i per ser capaç d'entrar i preuar altres móns.

bufa, si m'has sorprès
acaronant amb paraules belles
comentari preciós

ara m'heu deixat corprès
clavant jo a les palpentes
algun comentari joiós.

Un poema colpidor, mmm, Leela, mmm i vós que pel suau bellogueig de la vostra barca m'embolcalleu d'il·lusió amb la devoció que heu comentat un Caminar eteri, mmm, gràcies, ...

Amb el vostre permís, m'emporto a la meva capseta particular aquest Clínic per fruir-lo aquest vespre mentre el braonar de les onades m'endinsen mar enllà.

Un bes suau i dolç,
OhCapità.

Molt bo, necessites un canvi?

Pau

molt xulo, ben construit, fantàstica foto de la rutina i dels sentiments contradictoris......en la relació de parella tots ens hariem de sentir especials...tots prínceps i princeses.....

un petó

Quina sensació de dona manipulada. Qui ha de desconectar es tú! (bè la noia del relat).

Això és la meva interpretació.

De nou, un molt bon relat Leela.

m'ha recordat molt a una pelicula, que es diu, one million dolar baby.
El final el de desconecta'm...
uf..
m'encanta!
moltissims petons!