Cercador

Llista categories

Clar com un dia d'estiu

Un relat de: Vero

No em fa nosa el color del cel
ni el verd de l'estanc.
No em fa riure el sol de matí
ni les llunes mores del capvespre.

Des que les fulles del garrofer no hi són per entreveure el paisatge,
res m'agrada més que quedar-me a casa.

No em fa goig el cant del teuladí
ni el bes del vent.
No porte dol per la mort
ni per la vida colorets.

Des que les fulles del garrofer no hi són per escoltar el paisatge,
cap cosa em fa més bé que anar-me'n a casa.

No m'alce al de matí si fa sol
ni la humitat sent.
No guaite la frescor de la nit
Ni sure el calor.

Des que les fulles del garrofer no hi són per il·luminar el paisatge,
tot m'agrada menys, fins i tot, ma casa.

Comentaris

Afegir comentari

L'arbre, la vida[Ofensiu]
Filalici | 13-08-2006
Sovint oblidem que les nostres arrels són a la terra. Els arbres ens ho recorden.
Quan perdem els arbres del nostre voltant, perdem una part de nosaltres mateixos, tal i com ens recorda el protagonista del teu poema amb el profund lligam que tenia amb el garrofer. Tan de bo que n'aprenguem alguna cosa.

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta