Cercador

Llista categories

Res és com abans

Un relat de: Vero

Quan em miraras de front?

Han passat anys, vides, mossos.
Han estat morts, els amics, les mestreses.
Han fugit els gossos, les ames i els dolços.

Tot...perquè ja no m'estimes.
T'odie... t'enyore...et venere... m'acoste
em dol... em mor... em venje.

La voluntat de castrar dimonis
i de regenerar fades
és més un somni de difunt
que un reflex colapsat de vanitat.

La llum sols ix quan estic a la mar.
De nit... tots els gats son pardos.

Comentaris

Afegir comentari

Poema valent[Ofensiu]
Txell Pellicer | 12-03-2006
Un poema sorprenent que suposa un relat valent de reconeixement d'un mateix, de constatació de les nostres pròpies contradiccions sense embuts:
T'odie... t'enyore...et venere... m'acoste
em dol... em mor... em venje.
M'ha agradat llegir-te, ho tornaré a fer,
Sort
Pell
Hola :)[Ofensiu]
Maria Pilar Palau Bertran | 12-03-2006
Hola un poema molt profund,
quina lluita és l'amor
en segons quins moments de la vida,
enyorança de l'ahir,
estimació diferent,
amor profund?
jo crec que sí,
com el de ahir...
M'ha agradat mooolt el teu poema!!

Gràcies pel teu comentari i benvinguda a RC.

Maria Pilar Palau Bertran.