Univers de nit

L'ull de marbre
de la lluna plena
colpeja l'estança.

La roba amagada
sota el llit,
és un riu de secrets.

La sorollosa finestra
encuriosida,
es taca de silenci.

Humits pel meu respirar,
els teus ulls s'obrin
i fuig amb tu.
Perdem en abraços
la suavitat del somriure.
I sent el teu cor
bategant el meu.
Ets un mar càlid
abocat a les meues cales.

Anem, Amor,
on totes les nits
tremola la terra.