12 segons

Trobar un moment especial és fer una visita de metge al món de la saviesa universal.

Hem vaig adonar del fet quan tindria dotze o tretze anys i a ma casa preparàvem la benvinguda als 365 dies següents.

Pel matí, amunt i avall pel carrer, carregats amb cava, carns, confeti i algun que altre detall roig comencem el ball. De fons les campanes, com dríngoles celestials, ens marquen el ritme. Arriba la vesprada. Les cuines, el lloc de la casa on es crea la vida, es transformen en el centre de l'univers. Encetar, remullar, trossejar i cuinar. Pot ser siga el procés lent i necessari, per preparar un sopar per xuclar-se els dits, tot ben condimentat de conversa, somriures i la llum de la tarda que va amainant.

Tot d'una ja estem asseguts a taula, intercanviant plats, vi, bromes i records. És el preàmbul als 12 segons.

Són les 11 de la nit. A cada 10 minuts mirem els rellotges, protagonistes de la vetllada... queden 5 minuts! A preses i correres repartim dotze xinglots per a cadascun. Posicionats com si anàrem a fer una carrera de galls amb tacons, escoltem les campanades per la ràdio... dong!... dong!... dong!... dong!... Feliç any nou!... Incomprensible - Especial! - mentre miraves als ulls dels que estimes, entre rialles compulsives i fortes entravessades, i intentaves formular el millor desig per al demà, el raïm xafat no ha sortit per la boca!

I així forgem l'esperit que serà macerat per les vivències dels dies. Aquest és dels pocs instants que hem sabut encaixar. Esperem els últims 12 segons d'existència consentida per sentir que estem vius ... quina joia!