Cercador
Clam llunyà
Un relat de: Senofrari- Compartir:
Els vostres clams he sentit
des d'aquesta la meva terra.
El meu cor no ha resistit:
puja, per si us veu, a la serra.
Guaita la plana, el Vallès.
Allà resta, inquiet, cercant-vos-hi.
No us hi divisa al Vallès,
desestima ja insistir-hi.
Ja no sento la melodia
de la vostra preciada parla.
Espero que es degui a la joia,
la pena pugueu allunyar-la.
Torno al meu lloc. Amb la incertesa:
Quin el vostre destí?
Doncs heu obrat una corpresa.
Al callar calma morí.
Comentaris
-
Escoltant[Ofensiu]Unaquimera | 31-10-2007
Començo pel començament, és a dir, pel primer poema, per tal d'apropar-me al teu clam. L'escolto.
Em sembla un principi líric interessant, un reconeixement d'alguns sentiments expressats lleument, però presents.
Dedueixo, doncs, que ets d'aquells que reconeixen El do de la paraula com una força interna.
Ens tornarem a veure... vull dir, que passaré un altre dia a continuar llegint coses teves.
De moment, t'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert,
Unaquimera