Record d'infantesa

Un cor ardent que
al girar-se un fort vent mariner
s'esquinça i trontolla tot d'una
pel record llunyà que rememora.

Temps d'infantesa,
d'innocència i vida complaent.
Imatges d'instants ençà,
quan el cel semblava més blau
i l'olor del mar semblava més forta.

Pescadors feinejant a la platja.
Al passeig el fondista i el mestre
remugaven per la ventada del diumenge anterior
mentre nosaltres passejàvem,
agafadets de la mà.

Als nostres ulls,
tant vius al mirar-nos,
encara absents de la guitza de l'experiència,
només s'apareixien les coses boniques.

El suau murmuri de les onades
d'aquelles tardes que dedicàvem
a intentar fer volar aquells estels de paper.

L'acompassat gemec dels grills quan,
vora la pineda,
ens vàrem fer el primer petó.

Aquella plujosa nit
en que hi havia festa al poble
i ens quedàrem sols a la porxada
entre bessades i confessions
arraulits i a cau d'orella.

L'últim dia d'estiu,
aquell que em vas regalar
el penjoll de l'estrella polar
i m'informares que l'endemà marxaves.

Ens juràrem que ens escriuríem,
que tot allò viscut
mai no es perdria en el passat.

La veritat, jo,
a la tercera carta que et vaig dirigir
i després de tant temps sense ni una teva
vaig desistir, ja massa enutjada.

Els anys van anar transcorrent,
la remor del mar ja no em feia recordar-te,
ni els estels, ni els grills ni la pineda.
Poc a poc vau desaparèixer
tu i aquell estiu,
tret del collaret, que sempre duia.

Vaig anar a estudiar,
a ciutat i amb grans multituds.
Passaren els anys, els desenganys i els benentessos.

Un cop ja diplomada,
amb el títol i totes les lletres,
me'n vaig tornar a aquest,
lo meu poble,
on coneguí al meu marit, espòs i estimat.

Els surcs del temps m'han marcat el rostre.
La vigorositat de la joventud
ja fa molt temps que m'abandonà,
però encara avui,
algun cop al sentir les onades,
veure els meus néts jugant a la platja
o al possar-me al matí el collaret,
et recordo.

La descoberta del món enmig de les rialles.
L'encís i sentiment dels moments que passàrem.
El mode punyent del desenllaç, agredolça experiència.
Fermament és el meu desig
la teua vida hagi estat tant feliç
com ho ha resultat la meva.