La meua pàtria

Un relat de: Senofrari

La meua pàtria no té fronteres,
els seus límits es dilueixen amb l'entorn.
Abarca una zona no molt amplia,
ni de grans paratges o monuments.
Al sud la serra de Marina i el Corredor.
Boscos, fonts i caminets,
la natura que m'ha vist crèixer.
A l'oest Cabanyes, la carretera de Badalona
i la rotonda del parc de bombers de Mollet.
Cap a l'oest Parets, la carretera de Montcada.
Al nord, passats els límits de Mollet ciutat,
els bosquets de Gallecs, on els arbres no m'hi han vist el pèl.
La meva pàtria no es molt gran,
però tot i així,
conté boscos, poble i ciutat.
L'atravesa un riu contaminat,
on només els ànecs, perquè no hi veuen,
poden resistir el seu mal estat.
El Besòs té la seva fama,
què hi farem si ens causa desgrat!
Oh, trist destí! Compasiva divinitat!
No m'allunyis de la meva terra,
de ma casa, mon territori.
Perquè encara que aquesta terra també és disortada
me l'estimo tant com cal,
o en aquesta mesura m'ho sembla.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: