Rendit entre la pluja

Un relat de: Senofrari

La pluja repiqueteja, sórdidament, sobre l'asfalt.
Un instant de llum entre la fosca
i a la llunyania resona un tro.
L'aigua, inquieta, es dispersa per el sòl
i marxa carrer enllà.
L'home resta allà, enmig de les gotes de pluja.
Mullat fins al moll de l'òs, amb l'aigua rajant-li per sobre.
Resta quiet, pensaròs,
amb la mirada perduda sota els seus ulls clossos.
Tot sol, enmig del carrer,
en clara imatge de la seva follia.
I resulta ser com un objecte inanimat.
I resulta que l'única llum que mostren els seus ulls
es la dels llampecs reflectits en ells per un instant.
Amb tota la roba empapada
i els braços penjant-li als costats,
sense cap intenció de protegir-se de la pluja.
S'ha rendit,
ha abandonat enmig de les dificultats.
I allà resta, palplantat,
entre la pluja.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer