Cercador
Cavaller de la Mort
Un relat de: ales de foc- Compartir:
Però mai l’he pogut fer presonera.
Sempre fuig, ans no sap que jo la busco. S’anticipa a la meva arribada.
No li conec el rostre, ni el color. Nomès sé que és per tots temuda.
Dansa al vostre ritme. No té pressa en fer la feina.
La fa bé, a consciència i amb paciència.
I deixa ràbia, pena i desgràcia allà on trepitja.
No l’ha pogut vèncer ni la ciència.
S’han creat metges, medicines
que únicament allarguen hores o dies.
No disposo d’escut, ni espasa ni armadura
per acabar amb Ella, la tan temuda.
Tot i que és feina feixuga
no desisteixo en destruir-la.
Sols demano poder arribar abans que ella
o almenys poder saber a qui vol fer presa.
De vegades ens enganya, i pensem que el vell malaltís i acabat
marxarà abans que la bella donzella que jeia fins fa poc vora el riu.
I vosaltres plorant tan temuda pèrdua, ella sota el nas se’n riu,
pensant que de nou us ha ben enganyat...
Cavalco desde fa segles cercant-la.
Sóc presoner dins el temps. Sóc presoner de la pèrdua.
Sóc cavaller del misteri. Sóc, de la vida l’emisari.
Comentaris
-
Presoners [Ofensiu]Unaquimera | 20-10-2011 | Valoració: 10
Som presoners de la pèrdua, és ben cert, i del temps, que posa els barrots a base de hores i dies...
No disposem d’escut ni espasa, tal com diu el teu vers, i crec fermament que la nostra única arma de què podem gaudir en aquesta lluita desigual és la mateixa vida.
No creus?
Espero que l’estiu hagi estat viscut generosament i que aquesta estació sigui també vital.
T’envio una abraçada de tardor,
Unaquimera
-
Dubtes[Ofensiu]Bonhomia | 03-08-2011 | Valoració: 10
No sé exactament a què es refereix el relat, però jo l'interpreto com si ella fos la dona que ell sempre ha estimat i perd el temps sabent que mai no podrà. Encara que segurament no és així, doncs hi ha força contradiccions.
Sergi -
Potser...[Ofensiu]AVERROIS | 01-08-2011 | Valoració: 10
...el teu protagonista és la mateixa mort. El blanc-negre, el jing i el jang...Una frase que em va fer molta gràcia deia..."No sé perquè teniu por a la mort si quan ella arriba vosaltres ja no hi sou..." Crec que la mort en si mateixa és una amiga...No ho diria així la persona que està des de fa tant de temps malalta. patint i sense cap mena de salvació possible? O no ho diriem nosaltres mateixos després de mil anys de "viure" en aquest món tal com és ara? En fi dins la nostra ombra hi és ella, acompanyant cada moviment cada suspir, cada llàgrima i al final és ella la que ens dona l'últim petó.
Una abraçada.
Valoració mitja: 10
l´Autor
109 Relats
334 Comentaris
70446 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94