Cavall

Un relat de: barba nevat indiscret

Tan jove que ets encara,quina pena!
Quants anys fa criatura què et baralles
contra el temible monstre del cavall?

Obeint tan sols a la teva dèria boja,
oblidant totes les obligacions que tens,
a mitja nit ,igual que un pidolaire
t´abandones i perds la dignitat que tens.

Caminant sens rumb ni timó,a la deriva,
ja no saps com posar fi al teu torment,
esmaperdut i amb la passa insegura,
enfollit,cerques el nord inútilment.

El teu destí serà un camí de penes,
zigzaguejant a les palpentes vas,
turmentat dins la tenebra espessa
cerques un plàcid racó per reposar.

I quan la teva nau en els esculls naufragui,
com tot mariner que lluita contra la mar,
recordaràs la dolçor dels ulls de l´estimada
i sommiaràs trobar refugi en aquell far.

Comentaris

  • Cursa boja[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-11-2007 | Valoració: 10

    M'ha cridat l'atenció el teu nick, he entrat al teu espai i, començant pel darrer que has publicat, m'he trobat amb aquest poema.

    Demostres sensibilitat i una mirada observadora, tendra i realista alhora sobre la persona que pateix la dèria boja, enfollit i sense defenses ni criteri a causa de la dependència.
    Em sembla que també t'atrau el mar; al menys, has fet una metàfora molt marinera en la darrera estrofa. Ja em diràs... si és així, ja tenim alguna cosa més en comú!

    M'ha agradat el que he llegit avui, així que... tornaré un altre dia!
    De moment, ja que t'he descobert, t'envio una abraçada de celebració,
    Unaquimera