Perquè

Que n´és de trist veure la mare
mig arrupida per caminar,
arrossegant-se tot tremolosa,
el terra pla ja li fa espant.

Ja no camica,tampoc feineja,
sols assegada sempre s´està,
per menjar ja no pot sola
ja necessita un altre mà
que l´acompanyi,que l´alliçoni,
que inclús li peixi un trosset de pa.

És fa petita i com s´arronsa,
tal com fa el dia es va fonent,
està tant prima,tota és escorça,
l´hora s´atansa rapidament