Castell d´Orís

Ja no tens bigues
a les entranyes,
ni corcs que es mengin
el teu fustam,
sí alguna aranya
teixint mandrosa,
la seva tela
en espiral.

En el teu ventre
encara hi ressona,
brogit de llances,
ardits corcers,
panys,forrellats;
finestrals nobles
plens d´anyorança.
Per companyia, algun alat.

Sols tens dos sostres
amb voltes desfetes,
nobles vellúries,
gloriós passat,
cançons,històries,
que encara et canten,
alguns poetes enamorats.