Pàtria

Un relat de: barba nevat indiscret

La bandera del meu poble
n'és del color dels seus camps,
les barres són com roselles
al mig d'espigues de blat.

Llueixen com quatre estrelles
d'un firmament rutilant,
l'or, n'és treball del poble,
la sang ,d'aquells que
per la pàtria han vessat.

La pàtria està oprimida
entre les urpes d'un drac
que la doblega i la mata
amb el rebuig i l'engany.

Expliqueu a la mainada
que vigilin amb els dracs,
doncs el mort ja te nissaga
que també ens odia ja.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer