El meu Cabrerès

Un relat de: barba nevat indiscret

El meu Cabrerès

Plantat al bell mig de dues comarques
altivol s´aixeca el formós Cabrerès,
gegant fet de roca amb parets molt aspres,
el cim de Cabrera i que bonic és

Quan ets dalt del cim,damunt la carena,
la mirada s´esmuny envers l´infinit,
camps multicolors veus a baix la plana
rodona i amb cercle molt ben definit.

Dalt de la carena la visió és ben lliure,
com si talment fossis la rosa dels vents,
pots mirar el cel al teu gust,al teu aire,
aquesta mirada que n´és de plaent.

Tota la muntanya n´és d´herba folrrada,
de les humils floretes, pomes de pastor,
violes,ridorta,éspigol i menta,
herbes totes elles d´innigual sentor.

El corriol passa al mig de l´arbreda,
pujades,baixades,rierols,xargalls,
algunes mulleres totes plenes d´aigua,
arrels,pedres,codols,molts i molts revolts.

El camní arriba a una planúria
que un gegant balcó acinglat hi ha,
a la banda dreta s´albira l´ermita,
el grans pla d´ Aiats a l´esquerra hi ha.

Penjades al cingle trobem les escales
gegants,inmenses,dures de pujar,
per un altre indret trobes les Marrades,
aquestes s´acaben sota el campanar.

Al bell mig del pla hi trobem l´ermita,
petita,molt sòbria,convida a resar,
el vell campanar també te campana
que des de molt lluny se sent repicar.

Que n´és de bonica la meva comarca
quant pots admirar-la des d´aquí dalt,
tota ella molt plana rodona i tan ampla,
comarca d´Osona et fas etimar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer