Cercador
Carta a un bon amic
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Estimat amic,
i dic estimat, doncs t'estimo
com es pot estimar un amic,
un amic de veritat,
d'aquells que el temps no separa
encara que el terra acumuli
milers de fulls que dia a dia,
d'aquesta eterna tardor,
van caient dels calendaris.
Avui ens hem retrobat
i ens hem tornat a abraçar
doncs no et podia deixar sol
aquest dia trist i dur
en què has d'entregar a la terra
el cos inert de ton pare.
En què has de fer el cor fort
per fer-li costat a la mare
desconsolada, i tan débil...
En què has d'enfortir l'enllaç
amb els teus gernmans i tiets,
nebots i tants familiars
que duen la mateixa sang
que va donar vida a ton pare.
En què has d'obrir els teus braços
a tants amics d'infantesa
que ,com tu, han anat canviant
però sabies que no et fallarien
per què mai no t'han fallat.
Avui , amic meu,
mentre aquella dolça veu
que ens ha regalat, de Schubert,
un bonic "Ave Maria"
tot fent-nos aflorar
els més íntims sentiments
avui amic meu,
el teu plor, ha estat el meu.
Comentaris
-
molt emotiu[Ofensiu]kleist | 04-01-2011
m'ha agradat Joan, m'ha agradat molt
-
Preferits[Ofensiu]Ginger | 20-05-2010
T'afegeixo als preferits.
-
Llaços que es refermen[Ofensiu]Ginger | 20-05-2010 | Valoració: 9
Aquest poema teu lliga d'alguna forma amb la meva reflexió sobre la mort d'un ésser estimat molt directe. El teu poema, però, és tan bonic perquè referma uns llaços que a voles ,amb els anys, semblen aprimar-se, però només això, de tal forma que una espurna en un moment donat, els referma encara més i hom pren consciència de qui són realment els teus.
Dius que m'has descobert. Gràcies. De totes maneres, en l'actualitat no escrit tant com fa uns anys. Ara em dedico més a la fotografia. Suposo que és una qüestió d'estat d'ànim i ara no em sento tan disposada a exterioritzar sentiments. Al capdevall l'escriptura és quelcom de dins cap a fora; la fotografia, en canvi, és de fora cap a dins i ara em sento més còmoda així. Tinc la referència dels meus blocs al perfil, i gràcies un altre cop pel teu comentari. -
Des del més profund[Ofensiu]Materile | 16-05-2010
Joan,
Gràcies per poder assaborir aquests pensaments tan delicats que surten del més profund.
M'ha semblat un poema preciós, real, dotat d'un gran sentiment que és el que s'escola en aquests moments durs d'una mort que afecta un amic de l'ànima.
A mi m'ha tocat en el més profund, ha estat com si fos una mort molt propera. Crec que has sabut expressar molt bé allò que se sent en un moment tan delicat de les nostres vides, i ho dic en plural perquè per desgràcia sempre ens arriba.
No vull estendre'm més perquè segur que no et diré res de nou; només una cosa...o dues:
A partir d'avui aniré llegint tots els teus escrits (aquest m'ha impactat molt).
No sé si ho faig bé, vull dir: si t'arribarà correctament el que t'escric; no domino aquest espai, en sento perduda. I, gràcies per la teva amistat. M'has animat molt.
Una abraçada,
Materile
