Cap d'any diferent...

El que havia de ser el millor cap d'any de la meva "curta" vida es va convertir amb una simple tarda de descoberta de personalitats, davant la "play station" amb dos colegues viciant-se i els altres mirant-nos-ho. Tot i la tarda nit que se'ns venia a sobre una hora després d'haver començat la festa els ànims seguien igual d'alts, al cap i a la fi, era cap d'any.
si amic, tu eres qui va posar la casa i a qui se li ha d'agrair l'existència d'aquesta "revetlla", però també eres un dels que es va enganxar a la malaïda caixa tonta. Tan sols us en vàreu distreure quan el rellotge marcava les 12 i la gresca ens va portar fins a la catedral, però per poc temps ja que el "cub endemoniat" trucava la vostra memòria i us feia tornar a casa.
Aquesta vegada va ser diferent, vas cedir un dels comandaments a una de les presents i tu et vas tombar al sofà. Allà vaig veure clarament l'altra tu. Aquell que veia com m'aborria i que agunatava allí (jo) pel simple fet que els vuit érem amics. Em tornaves mirades cóm`plices i jo em quedava estorada. No parlàvem, peruè tots dos sabem el que volem i les nostres preferències no són les mateixes. Mentre jo espero compartir un temps de la vida tu la vols explorar. però aquell joc de mirades em va servir per decidir-me i veure les coses clares. Des d'un punt en comú en surten dues línies ben distants. I em vaig adonar que per això no vull perdre una amistat que m'importa, però tampoc em vull esperar a que aparegui una paraula o que t'asseguis al meu costat. Avui, amb el nou any, intento començar a caminar sense tu, perquè esperar-te vol dir retressar-me, i ara ja faig tard.
Si amic si, aquest és l'altre tu, el que espera, el que es lamneta en silenci del "mal" dels amics, el que calla allò que pensa i el pol oposat al "hevyata" que vol aparentar.
Avui amb el nou any et dic que ara si que sé com ets, que espero que la vida et tracti molt bé perquè a pesar de tot t'ho mareixes; a partir d'ara intentaré no anar a remolc de tu, perquè agafo el tren que em durà a vés a saber on, però que espero i desitjo que algun dia els nostres camins es tornin a creuar.
Ara tan sols em resta dir-te que et vagi d'allò més bé aquest nou any i que la nostra amistat no es pot trencar per intentar posar una mica de distància, això farà enfontir-la, segur. En resum, que m'importes molt. SORT!!!!!!!!!!!!!!