CAP A MART... (CAP. 2) Projecte MARS 500

Projecte MARS 500
Juny de 2010
En aquest període comença l’ESA, Rússia i Xina el Projecte MARS 500, el novembre 2011 acaba l’experiència amb gran èxit, però calia aplicar-lo a la realitat.
Les converses arriben a bon cap i comencen els experiments entre l’ESA, Rússia i Xina. Comencen el Projecte MARS 500. Es tracta d’un experiment amb humans de diferents procedències tancats en uns moduls i dimensions iguals a si fossin en una nau espacial, amb les mateixes condicions i sense cap forma de marxar.
La cronologia de tot el Projecte era la següent:
Novembre de 2007, es realitza una simulació de 14 dies, més que res per provar les instal•lacions i els procediments operacionals.
Març de 2009 es trien quatre membres per la tripulació russa i dos europeus per començar un estudi d'aïllament de 105 dies.
Quan acaba l'estudi després de 105 dies, és juliol de 2009
Un any més tard, el 3 de juny de 2010 s’inicia l'estudi d'aïllament de 520 dies, es realitza una festa de comiat a l’expedició, tal com si marxessin a l’espai realment i finalment es tanca l’escotilla.
23 de juny 2010: Maniobres d’enlairament i vol a l'òrbita concreta de Mart. Els membres de l’expedició no fan la simulació d’enlairament, ni les maniobres d’acostament a Mart, doncs l’estudi només es tracta del comportament de les persones.
24 de desembre 2010: Orbita en espiral cap a Mart.
1 febrer 2011: Introducció de l'òrbita circular al voltant de Mart. Es prepara el Mars Lander, el vehicle que viatjarà fins a la superfície de Mart. Obertura de l'escotilla entre les dues naus i es traslladen dos tripulants per la preparació al passeig a Mart.
8 febrer 2011: Finalització de la càrrega, el Mars Lander és preparat pel viatge, hi ha quatre tripulants i dos a la nau nodrissa, la comporta es tanca definitivament entre totes dues.
12 de febrer 2011: Desacoblament de la nau nodrissa, l’aterratge a Mart serà inminent.
14, 18 i 22 de febrer 2011: Diferents dies de passeig per la superfície marciana.
23 de febrer 2011: Tornada a la nau “nodrissa”, compta enrera per la quarantena.
24 de febrer 2011: Acoblament amb la nau interplanetària.
26 de febrer 2011: Fí de la quarantena.
27 de febrer 2011: Mòdul habitacional, obertura de l'escotilla. La transferència de la tripulació al mòdul habitacional.
28 de febrer 2011: La càrrega del Mars Lander amb les escombraries és completa.
1 març 2011: El Mars Lander és desacoblat de la nau nodrissa.
2 març 2011: Entrada en òrbita en espiral fora de Mart.
7 abril 2011: Trasllat a l'òrbita heliocèntrica cap a la Terra.
15 setembre 2011: Fi de la demora de comunicació, la transició a la comunicació de veu.
13 octubre 2011: El canvi a l'òrbita en espiral cap a la Terra.
4 novembre 2011: Fí d'aterratge de 520 dies, la tripulació arriba a la Terra. L’escotilla és oberta.
La instal•lació estava ubicada a pocs quilòmetres de Moscou amb un volum total dels mòduls de 550 metres cúbics. d'hàbitat i estava integrada per quatre mòduls interconnectats hermèticament com hàbitat i un mòdul extern que feia les funcions de superfície marciana.
Evidentment durant la missió, la tripulació estava hermèticament aïllada i les seves tasques eren principalment les de viure igual que les tripulacions dels Laboratoris Espacials, el manteniment de les naus, els experiments científics i l’exercici diari per mantenir-se en forma.
El treball diari era constant, es realitzava segons un calendari establert, amb setmana de 5 dies de treball i 2 dies de descans, encara que es modificaven en situacions d’emergència especials o dies assenyalats per qüestions de vol, tot simulat, és clar.
La pròpia tripulació es prenia tota mena de dades amb els seus propis instruments dins dels mòduls, tant com psicològica, mèdica o físicament. Els consumibles eren limitats i la connexió vers la Terra era amb retard real i podia oscil•lar entre 8 a 736 segons.
Quan va arribar el 4 de novembre del 2011 es va efectuar “l’arribada a la Terra”, o sigui l’obertura de l’escotilla i això va crear molta emoció i expectació pels científics, doncs era una forma de poder contrastar totes les dades que tenien i que havien pres via connexió i ara podrien agafar-les in situ.
Les reaccions dels “astronautes”, tant psicològiques com físiques de tot tipus al tancament durant tots aquests 520 dies van ser valorades amb escanejos corporals, monitoritzacions cerebrals, recollida de mostres i més coses que haurien de valorar els científics més tard.
Van haver moments no gaire bons a conseqüència de l’aïllament, per exemple a l’època estival, quan tots els amics o la família estaven de vacances i els missatges no eren abundants, llavors s’ajuntava també la monotonia dels aliments que consumien, però van poder subsanar-ho amb molta companyonia.
A partir del mes de setembre de 2011 van començar a rebre missatges i tenir converses gairebé en temps real, doncs significava que estaven acostant-se a la Terra.
Tots els “astronautes” tenien una motivació especial a resultes de saber que els experiments que feien o que la simulació era prou real. Pensar que el que feien servirien pels futurs expedicionaris era d’allò més cofoi per ells.
Ara la qüestió real era una altra. Els astronautes d’una missió real s’hauran d’enfrontar a altres problemes, com la micro-gravetat, la radiació, els problemes tècnics de la nau, la visió de la Terra des de lluny.
- Micro-gravetat: S’anomena micro-gravetat a la situació que es dona a l'interior dels vehicles en òrbita al voltant de la Terra que s'assimila a l'absència de gravetat. Això és degut a que es troben en situació de caiguda lliure, equivalent a l'absència de gravetat per als fenòmens físics. Aquest estat pot provocar desorientació, perquè el sentit de "a dalt" o "a baix" no existeix a l'espai. Però contràriament a la creença popular, no és exactament un estat de ingravidesa (sense gravetat).
- Radiació: La radiació a l’espai és bastant alta al no haver capes d’atmosfera que puguin fer de separació entre el Sol i la nau.
- Els problemes tècnics de la nau: El vol de la nau interplanetària, l’acoblament i desacoblament del MARS LANDER, l’energia, les escombraries, les comunicacions, tot plegat poden aparèixer certes coses imprevistes.
- La visió de la Terra des de lluny: La visió que té un astronauta des del punt on està a la Terra, en termes psicològics poden ser d’alt risc. La Terra des de Mart és un puntet ínfim.
Tot plegat són certs problemes que a l’experiència del MARS 500 no s’han pogut medir.
(continuarà)