CAP A MART... (CAP. 17) AVUI ÉS EL GRAN DIA (I)

26 de novembre de 2028

Aquell matí s’havia aixecat a les set en punt. Primer el despertador i seguidament la trucada de la seva Secretària, l’Hanna..
- Sr. Més, bon dia! –li digué l’Hanna abans de que articulés cap paraula.
- Ejemm, si hola, bon dia! –aclarí una mica la veu, doncs havia anat a dormir ben tard.
- Ja sap que avui és el seu dia i que hem de preparar el discurs.
- Si, si, ara prepararem tot. Desperta als demés Consellers, ... els que tu ja saps!! I que vinguin cap a “Cadaqués” a les deu.
- Si, Sr. Més, els truco ara mateix i que enllesteixen ràpid. –es queda pensant i li diu més fluixet per no sentir-li la seva dona- Escolta Hanna!!
- Diguim President –respon ella.
- Tens contactes amb els d’allà dalt?
- Com diu President?
- Si, si tens contactes allà dalt, fés saber que avui no plogui, doncs llavors si l’haurem fet bona.
- Ohhh, sí és clar, sinó tot el que hem fet no podrà realitzar-se, vol dir, oi?
- Si, noia, si hi ha mal temps, pluja, vent i algun altre canvi meteorològic, es donarà el cas de la possible cancel•lació de tot el projecte i tornarem on som ara.
- Bé, no es preocupi, que no passarà res, estigui tranquil –responia convençuda l’Hanna.
- Vinga, Hanna anem per feina! I per cert, vés a votar!
- Oh, si és clar! Adéu Sr. President!
Ja havia penjat i gairebé no l’havia sentit la darrera paraula.
De bon matí, l’Artur li agrada tenir les ordres clares a fer durant el matí, prefereix tenir el matí programat totalment, però després del cafè i la torrada ja vol saber perfectament com anirà tota la tarda i la nit. Encara que la programació de l’agenda la porti l’Hanna i tot es sàpiga dies abans, l’ordre del dia per ell és el principal.
Així avui hi havia:
• 9:00 Votar al Col•legi electoral
• 10.00 Reunió secreta a “Cadaqués”.
• 12:00 Visita al Centre Control a l’Hospital del Tòrax.
• 14:00 Dinar a Vilanova de Sau, Restaurant “Ferrer del Tall”
• 16:00 Visita al Centre de Descans de Sant Joan Despí.
• 19:00 Anar a la Seu de Confergencia
• 22:15 Discurs dirigit a la Nació
Oficialment, els medis de comunicació havien rebut el següent horari del President:
• 9:00 Votar al Col•legi electoral
• 10.00 Partit futbol-Sala a porta tancada, militants de Confergència
• 12:00 Passeig amb l’Helena (la seva muller) per les Guilleries
• 14:00 Dinar a Vilanova de Sau, Restaurant “Ferrer del Tall”
• 16:00 Descans i passeig per les Guilleries
• 19:00 Anar a la Seu de Confergència
• 22:15 Conferencia de Premsa per comentar Resultats Electorals

Eren dos quarts de nou tocades quan sortiren del seu domicili en el cotxe oficial en direcció al Col•legi electoral situat al barri de Sant Gervasi. Vestit esportivament i amb la bossa d’esport a la ma, que immediatament l’escorta posà al maleter del vehicle. A Sant Gervasi sempre ha votat amb la seva dona des que es casà ara ja fa uns anys i com és costum ho fa quan tots els periodistes es posen d’acord per fotografiar i filmar reportatges per transmetre’ls als Telenotícies del migdia i els resums dels diaris digitals.
Un cop enllestit tot, els somriures davant les càmeres, les paraules de cada vegada, que si, que guanyi la democràcia, que esperem cap incident, que tiri endavant el país i:
- I que a partir d’avui es projecti una nova Nació! –deixa anar al final.
Ningú pregunta, ningú comenta res en contra (potser els periodistes sospitaven res?) – pensa l’Artur.
Cap el cotxe un altre cop i cap al següent punt. Cap el carrer Regent Mendieta (darrera la Caserna de la Guàrdia Civil de l’avinguda de Madrid) es troba un club esportiu, el Club Esportiu Mediterrani. En els vestuaris d’aquest club centenari, l’Artur es canvia, es vesteix amb el xandall i les sabates esportives i seguidament, es dirigeix en direcció al camp, puja l’escala que porta a la pista de futbol sala, on dona a l’interior del bloc de cases però...., marxa al costat mateix de les sortides d’aire de la piscina que es troba a sota i que fins els anys 90 jugava l’equip de waterpolo del Mediterrani, fins que es traslladà al carrer Begur per tenir una piscina més gran i més adient a la seva Divisió. A la pista esportiva ja es trobaven diverses persones escalfant, una d’elles era el mateix Antonio Laredo que hores després, hauria de suplantar la identitat del President, pujant al cotxe oficial amb el xandall i les ulleres fosques per fer veure que marxava cap al següent punt de trobada a les Guilleries, tal com estava establert.
El President passà per una porta que dóna a un edifici de l’interior del bloc de cases i té sortida pel carrer adjacent. Allà surt acompanyat de l’escorta al seu darrera i va caminant fins el carrer Cadaqués. Ja l’esperen tots els Consellers dins la casa i així, tot preparat en el menjador comencen la reunió amb els Consellers.
La reunió transcorre dins les coordenades marcades, la preparació del discurs que hauria de transmetre a la Nació aquella nit i que tots els Departaments estiguessin preparats per tot el que se’ls venia a sobre.

Els Consellers havien anat arribant poc a poc a la reunió al carrer Cadaqués, cadascun en els seus cotxes privats, sempre acompanyats, però sempre deixant-los a diversos metres del lloc. Un al capdamunt del carrer Portbou amb l’avinguda de Madrid, l’altre al carrer Roger amb Jaume Roig, un a la carretera de Sants amb Sugranyes. Caminaven els cent o dos-cents metres que quedaven i ben bé semblaven veïns típics d’aquell barri de Sants, que anaven a comprar el diari al quiosc de la mateixa carretera de Sants i se’n tornaven xino-xano cap a casa amb la barreta de pa, per esmorzar amb la família.
Ningú sospitava d’ells, ni tan sols podien sospitar que en aquells moments allà en aquell carrer tan petit estaven celebrant una reunió de molt alt nivell pel bé del nostre Estat.
Unes hores més tard, mentre els periodistes creien que l’Artur Més es trobava de passeig per les Guilleries amb la seva muller, ell es dirigia al Centre de Control de l’Hospital del Tòrax al capdamunt de Terrassa. A l’arribar, surt del cotxe i es dirigeix al control d’entrada, seguidament li passen l’escànner per detectar l’implant del xip de seguretat que tothom duia per entrar a aquests llocs, com els del Centre de Descans, però realment no calia doncs tothom el coneixia.
Passant per tots els platós, fins arribar al que era el Centre de Control, allà li mostren les darreres dades meteorològiques. Totes eren perfectes per aquell dia, cap impediment podia truncar l'enlairament. L’Hanna havia transmés perfectament el sentiment del President a les altes esferes.
El President anava acompanyat d’en Xavier Sanlemí, que li anava explicant totes les peculiaritats i complexitats d’algunes dades que reflectien les pantalles. Va estar ben interessat en la pantalla on estaven les línies planes amb els noms d’Etna, Núria, Jesús, Daniel, Carles i Maribel:
- Què determinaran aquestes línies?
- Son les constants vitals. Si veiem que l’astronauta accelera massa les seves constants, automàticament se li inocula un tranquil•litzant a través d’un sistema automàtic sense caler una tercera persona. Inclòs, podem fins i tot mantenir-lo en coma, donat el cas. Si un astronauta de cop comença a posar-se en un estat violent, el sistema ens avisa i provoca una descàrrega que el deixa inconscient durant trenta segons, passant llavors a fase B, on segons el protocol dos ce tres ens deixa un marge de maniobra per poder aconseguir ....
- Bé, molt bé, està molt bé, però arribat el cas, podrem enlairar aquest coet? –li talla de cop el President.
- ....aconseguim tenir ....-es sorprèn del tall, però recapacita en Xavier- si, ho tenim tot apunt, .... això... si, -i girant-se al Sergi- eh, que tot està sota control?
- Si, Senyor President, el coet s’enlairarà tan bon punt es sincronitzi la compte enrere amb el partit de futbol i el seu discurs. Els caps de transmissions del partit i el del seu discurs al despatx de l’habitació 232 de l’Hotel Majestic, ens donaran les senyals definitives per poder començar el sistema de ignició.
Es mostra interessat en les pantalles de televisió on apareix el coet. La majestuositat de les imatges són amagades doncs el coet està encara darrera de tota la parafernàlia de l’antiga fàbrica Collins. Llavors, pregunta quan començaria el compte enrere i quan seria el moment de desplaçament de tots aquests plafons i bigues que a la fí anirien a parar a terra. El mateix tècnic, en Sergi que el duia per les instal•lacions, li informa que seria desmuntat unes dues hores abans del possible enlairament i així no es veuria el coet fins llavors. El desmuntatge estava ideat i dissenyat perquè cap peça impactés en cap lloc de la mateixa nau, en tot cas impactaria a les instal•lacions dels voltants, però com havía descrit abans tot aquell polígon seria arrasat pels efectes de l’escalfament a grans temperatures que faria a l’enlairar-se una nau espacial d’aquestes característiques.
Seguiren preguntant sobre els sistemes de subjecció del coet, sobre com teníem l’abastiment d’aigua des de la desalinitzadora del Prat, com també si la pantalla de seguiment de Sau havia corregit els problemes que havien sortit aquests darrers dies i comentaren que després a la tarda s’anava a visitar als astronautes del Centre de Descans de Sant Joan Despí.
- Molt rebé. Ja sabeu que l’èxit d’aquesta aventura, serà l’èxit de tots. Que uns sense els altres no farem res si no anem units. I recordeu: Tots units farem força!
- Si, senyor President –contestaren tots dos gairebé en una única veu.
- Vinga! Marxem i endavant!
Es quedaren tots una mica sortits de mare, però descol•locats o no, en Sergi i en Xavier començaren a fer diverses trucades. Una d’elles fou al Prat:
- Escolta Valentin! –comenta en Xavier- Com tenim la central de bombeig d’aigua? Heu pogut solucionar el problema que sorgí ahir a la nit?
- Si, si –contestava en Valentin- Tenim problemes en unes petites incrustacions als filtres que bombegen l’aigua del mar, però el sistema anti-enganxades de la mànega de succió d’aigua està sent reparada i tenim els tècnics treballant dia i nit.
- Doncs vinga, ens queden unes deu hores per poder tenir tot solucionat i això ha d’estat enllestit abans si pot ser.
- Si, si, estem en “ello”.
Tornant al cotxe, un BMDI amb els vidres foscos, eren les dues tocades i calia anar depressa a cercar la seva muller al restaurant de Vilanova de Sau que havien quedat amb els periodistes de diverses televisions, ràdios i xarxes socials. Calia fer una mica d’imatge social, per fer veure que el President anava a dinar un dia com aquell amb la família i amics com si res.
Des del Control del Tòrax a Terrassa, passant per la B-40 a Granollers, direcció a Vic i pujar per Rupit, en una mitja hora llarga. Quan arribaren ja l’estaven esperant una bona estona, doncs havia anat a recollir a la seva dona enmig de la pista que porta de Rupit al pantà de Sau.
Aparegué de dins del cotxe per donar unes quantes paraules als periodistes d’allà, s’acomiadà de tota la premsa, dinaren quatre petits entrepans i seguidament marxaren cap a les Guilleries a passejar i descansar, com estava establert, però quan tot el perímetre de seguretat establert pel sistema d’escortes van veure que no quedaven periodistes o quelcom que pogués delatar la presencia del President per aquells contorns, agafaren el cotxe per dirigir-se al Centre de Descans a Sant Joan Despí.
Aquest seria el discurs que el President de la Generalitat dirigiria a la Nació en el moment indicat:

DISCURS DEL PRESIDENT DE LA NACIÓ
Persones de Catalunya! Ciutadans i Ciutadanes, tots units farem força!
Perdoneu que hagi estat tan abrupte en la meva intervenció. Una cosa així no es pot deixar anar com qui no vol la cosa i no podíem fer-ho d’una altra manera.
Tinc la certesa de que aquest missatge l’estàveu esperant des fa anys i és ara,... és avui que us el vull fer arribar.
La victòria del nostre partit Confergència per majoria absoluta ens obliga a transmetre a tots els nostres votants i al poble que represento la declaració de sortida de la nostra Comunitat Autònoma de la nació espanyola i transmetre-us que la nació catalana ja és un fet. Ja no és història, ara és del tot cert i ho estem vivint en primera persona, tot plegats, tots junts, tots nosaltres.
La nació catalana ja està reconeguda per part de les Nacions Unides en aquest moment.
Com heu pogut sentir i escoltar, el nostre país ha endegat una missió molt especial a partir d’avui. Hem fet que el nostre país a partir d’avui porti la missió més allunyada que la humanitat hagi dut a cap lloc.
Tanmateix heu pogut observar i sentir, l’enlairament d’un coet en direcció a Mart des de la Plataforma d’enlairament situada a Sant Vicenç dels Horts.
Aquest Projecte no ha estat cosa de poca gent, ha estat àmpliament participada per una gran majoria de persones del nostre país i per gran part de persones d’altres països que s’han involucrat en el nostre Projecte de futur, de país, de Nació, de tot plegat... d’Univers.
Persones de Catalunya, tenim un projecte a partir d’ara i aquest us involucra a tots. A tots us pertoca a partir d’ara involucrar-vos en ell i per això us demano que participeu activament a partir d’avui en la creació d’un Estat, on hi haurà cabuda a tota persona que cregui en el nostre Projecte.
El benestar del poble ....

(continua)