CAP A MART... (CAP. 12) EN EL SUD D’ANGLATERRA

Un relat de: Jorxx Gutdei
EN EL SUD D’ANGLATERRA
Juny de 2019

A l’aeroport de Barcelona fa una calor impressionant i l’Etna marxa per primer cop en avió, sense els seus pares. La meva dona se li nota una mica el temor dels seus disset anys, quan marxà a Eivissa amb l’escola i després tornà amb la cama enguixada. El que passa per fer coses amb motos quan no sabem ni anar en bicicleta. Tampoc la culpa de tot era l’habilitat de portar un ciclomotor, sinó més bé la de portar el pes de la Isabel•la al darrera, la seva amiga de tota la vida. Tot plegat, fou al voler esquivar un tros de fusta caigut a l’asfalt que la roda de la moto no pugués atravessar-lo i anessin a tocar la graveta totes dues noies. Així no pugueren evitar la inevitable relliscada. La mare de l’Etna patí el trencament dels lligaments, però no li calgué operar.
L’Etna marxava a la Gran Bretanya a estudiar anglès. S’estaria allotjada en una casona d’estil “Cotswold”, les típiques cases on visqué en Shakespeare i prop de Stratford upon Avon, a les afores concretament. Cada dia anava a l’acadèmia en bicicleta i se’n tornava a la casa d’acollida amb la compra que li calia a la família allà on vivia. Així practicava l’anglès acadèmic i el col•loquial de poble.
Allà prop de Stratford passa una carretera molt petita on s’arriba al petit aeròdrom de Wellesbourne. Quan trobava un moment, els caps de setmana, marxava cap aquest aeròdrom amb bicicleta. Es portava la bossa amb entrepans i begudes i es passava tot el dia mirant la pista d’aterratge des dels munts dels costats fins que es feia fosc i llavors s’entornava cap a casa. Des d’allí es posava a guaitar les avionetes com sortien i arribaven. Certs cops el remor d’un soroll diferent al de les avionetes arribava per la banda oposada de la pista, no era motor d’hèlix, sinó de caces militars a reacció. Un dia canvià d’ubicació i marxà cap a l’altre costat de la pista per veure’ls de més aprop.
Un dissabte assolellat s’endinsà dins dels prats, com feia altres caps de setmana i la sorpresa fou que allà l’esperaven un escamot de la R.A.F. La detingueren unes hores, la portaren a un Centre d’Entrenament de les Forces Aèries que està tot just al costat de l’Aeròdrom civil i li sotmeteren a un interrogatori bàsic. Preguntes de qui ets, que fas aquí, qui realment ets, que fas aquí tu que no ets d’aquí, que fas en un lloc militar, per qui treballes, per qui informes, i més i més preguntes, unes dues hores aproximadament. Llavors veieren que amb el seu anglès gairebé perfecte i amb la seva documentació no calia posar-la en cap procediment judicial, ni denunciar-la per res, només estava passejant pels prats verds.
Un dia marxà directament al Centre d’Entrenament i dirigint-se al Sergent de guàrdia de la Base, els preguntà si podria un dia visitar la base o bé com podria pilotar un d’aquells caces. El soldat que estava a la porta d’entrada per poc es fa mal al posar-se a riure, però si, el Sergent molt flemàtic l’acompanyà fins a una mena de talleret o cobert per guardar eines i una vegada dins la tancà tota sola. Ella es quedà sorpresa, doncs amb un no hagués tingut prou, però observant detingudament aquell sergent que l’havia dut fins aquell cobertís resultava ser un dels integrants de l’escamot que l’havia detingut. L’havia reconegut i per això l’havia dut allí. Mirant pel cobert observà que l’única forma de sortir d’allí seria trencant la petita finestra que hi havia en un petit lavabo al darrera i sense pensar-s’ho dos cops arrencà la pica i la llençà per la finestra, grimpà fins a fora i marxà de la base. La finestreta donava a la carretera d’on havia vingut i com la bicicleta l’havia enganxat en un pal a un parell de quilòmetres abans d’arribar, donà mitja volta i se’n tornà cap a casa.
Passats tres mesos de pràctiques d’anglès, quan agafà el taxi que la portava a l’aeroport de Heathroow, li comentà al taxista que volia passar pel costat de l’aeròdrom i casualment, en aquell moment sortiren dos caces militars fent dues passades per sobre mateix del taxi.

(continua)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer