Cançó de l'amor futur

Jo tinc un amor futur.
S'eixampla i se m'arracona,
em mira rere d'un mur
i al mar em regala l'ona.

Jo tinc un amor preciós
que s'amaga com la lluna,
com un núvol és gasós
i com la pedra s'enruna.

Em mira com un no-res
i com l'univers m'abacia,
llavors em deixa desprès
de pena i de melangia.

Jo tinc un amor estàtic
i només el tinc quan puc:
em fa fer el desert, erràtic,
i quan plou do'm aixopluc.

Quan puc és només quan vol
el meu amor pervertit.
Per mi s'obre com l'estol
i prest se'm torna petit.

No el vull llunyà el meu amor,
no el vull de pols que viatja,
el vull perquè em da candor
i guerra, i conhort, i platja.