Camins de ferro

M'agrada molt aquesta frase.... tastets de vida. Sembla quelcom petit però a vegades és el que recordes i notes en present. Tastar el viure i compartir-ho. Meravellós.

No sé si els morts també viatgen...ja t'ho explicaré quan en sigui passatgera...(humor negre, per variar...) Saps? Cada batec del cor és un trontoll del tren invisible que ens du pels paratges més insòlits...
Vés per on!, avui t'he trobat al meu compartiment: on va vostè, senyor??, jo no ho sé. Però m'agraden les incògnites...

...que es perden en l'horitzó, un camí que ningú sap a on arribarà, com la vida. Un viatge del que no podem baixar sense trencar els esquemes de la supervivéncia. Com dius camins de ferro que ens duen a noves vivències a nous destins. Aprofitem-los!

Una abraçada.

Bon poema Joan,també podríem dir “sorolls renovats” (AVE)
Una abraçada
Josep

sense destins,
amb somnis dels fins,
passats que portem dins,
vivint com correcamins.
Bon poema amb balancins!!!
Gràcies pels teus mots amables i afins.
Una abraçada per les nits i pels matins.

És un poema curt però que diu molt. Desenfadat de formes, però que compara el passat i el futur i que malgrat tot sempre hi ha la TERMINAL. Com sempre, molt ben escrit.

Estimat Joan: gràcies per les teves paraules i els ànims que sempre em dónes, ja ho saps: has de ser fort tu per donar fortalesa als altres.
Una abraçada,
Materile