buscant

potser busco una persona
tòpic esgotat
típic i pesat.
busco en tu, potser,
una mirada
un somriure
una paraula
que m'ompli l'estomac de papallones
i em facin tornar boja...
una carícia,
una trucada,
un petó
que em fagi tremolar
quan encara no has arribat
que em faci suspirar
quan sona aquella cançó...
potser busco en tu,
i en tots, no una persona
que també,
sinó aquest moment,
que l'adrenalina alcança el cel
i no puc ni posar nom
a un sentiment tan extens.
ho busco en tu,
ho busco en ell
és el moment, més que la persona
i encara no ha aparegut
no sé si vull que siguis tu...
seria extrany, seria típic,
series tan igual a mi...
que seria difícil
massa fàcil ens ho posaríem
si el si fos inmediat
així doncs, de moment,
quan entra una papallona,
fugint dels aires purs
l'elimino de l'estomac i del pensament.
potser no és el moment
per acceptar el meu moment
potser no es amb tu, amb qui l'he de viure
potser tinc tantes ganes
que això últim sigui mentida
que busco el típic procés,
el somni comú, l'estima
però d'una manera imaginablement lliure
perquè el tòpic de tots
es converteixi en la nostra realitat...