Buit

Buit.
Em sento buit.
Buit d’ànima, buit de somnis.
Dintre meu no hi ha res, només desesperació per trobar el meu lloc, la meva il•lusió.
Com puc tenir un somni sabent que tot s’acabarà? Que res no es mantindrà?
La veritat és que no sé perquè segueixo dia a dia lluitant.
Potser per fe, fe a trobar aquella cosa que em faci lluitar dia a dia perseguint-la.
Fe a ser feliç, tant feliç com quan érem petits i un simple gelat ens omplia més que qualsevol altra cosa, quan l’únic que fèiem era córrer, jugar i riure. Quins records!
Però en canvi ara, què passa ara?
Boira.
Tot és boira.