D'això se'n diu crueltat

Obro els ulls. No veig res. M’espanto i començo a bellugar-me nerviosament. No sé on sóc. Tinc por. Crido. Crido fins que no puc més. No sembla haver-hi ningú. De sobte, sento com s’obre una porta i em tiren una espenta, desempallegant-me de la capa que em cobria els ulls. El cop em fa anar a parar a la porta del recinte que sense voler obro. Caic en un terra de sorra marró clar. La porta es tenca darrere meu. Miro al voltant meu. Estic en una mena de superfície circular plena de sorra. Tinc el cos molt adolorit i no entenc el perquè. El cap em dóna voltes. Potser m’han estat colpejant abans. Al voltant d’aquesta superfície s’enfilen grades i grades de pedra plenes a vessar de persones humanes que semblen contentes i engrescades. Davant meu tinc un altre home, però aquest va amb una mena de disfraç de color groc llampant i complementat amb diferents adorns, tot molt ajustat al cos. Al cap porta una estrany barret negre molt petit. Té una capa vermella i tres o quatre llances ben esmolades a les mans. Nerviós i espantat em disposo a envestir l’humà, però se m’escapa. La capa em fa excitar i repeteixo l’envestida. M’adono que m’han tallat les banyes i que em costa molt córrer pel dolor que sento en tot el cos. Això encara m’estressa més. Intento una tercera envestida però l’humà em clava una llança. La impotència i la ràbia comencen a augmentar per tot el meu cos. Amb les forces que em resten torno a intentar una altra envestida, però el desgraciat em torna a clavar una altra llança. El dolor s’intensifica per tot el cos. Em fa mal tot. Miro al voltant i veig a totes les grades embogint i cridant i jo patint i sofrint per les ferides. No entenc res. Tinc una última oportunitat per envestir, no duraré gaire més. Les llances clavades em dificulten excessivament el moviment i una altra llança m’és clavada a l’esquena. Noto com la sang em regalima per tot el cos. Les cames em fallen i caic a terra, clavant-me les llances més profundament. Començo a veure-hi borrós. Aquest patiment és insofrible, no puc més. No veig res. Els crits i el soroll es van esvaint. Negre. Tot és negre.