Bruts i a la ràbia

BRUTS I A LA RÀBIA!
potser us heu cregut
que una centena de símbols
ballaran al vostre compàs?
pessimistes asocials esdevinguts
a més a més mai us han definit
que els vostres dits entraran
en marasme senil
si pretensiosos mengeu
el que teniu entrepans.
Navegueu i deixeu-vos
de romans
(Sus/ pengueu)
el judici final.
O serà que, per aritmètica cabalística,
heu gosat desitjar els p i llavors q
creient que per transitivitat directa
us duran a la onírica seguretat
que eliminarà els sons
insidiosos que truquen a la porta
toc, toc, toc. On collons us heu fotut?
Prou! No us vull sentir bramar.
La vostra fetor m'empudega
la sento tant propera
que em confonc
(per on anàvem?).
Recapitulem:
talleu-vos el dit que s'assenyala
i, els badocs fitareu amb nitidesa
allò que el condemnat té
davant les narius taponades de cotons
els estranys no fan omnipresència
per què cerqueu solucions?