Brut

(Coment avançat)

Ara per ara, dels que t'he llegit, el que més m'ha agradat. I aquests versos:

els batecs

que amputen

el soroll

al silenci

són, senzillament, genials.

És un poema crític vers les injustícies, vers aquest coi de món artificial... i potser per això sobresurt de la resta, ja que de manera habitual (i ara estic fent una generalització molt agosarada -ho sé--) els poemes giren al voltant de l'amor i el desamor (parlo de l'univers poètic de RC).

Repeteixo: dels que t'he llegit fins al moment, el que més m'ha impactat.

Continuo llegint!

LLIBRE

Molt precisa i bona la descripció del moment. Gairebé et puc veure, rodejat d'un gris mate que envolta aquest coi de món artificial.

Aquest si, me l'emporto cap els meus preferits.

De nou un barret per vos, aquesta vegada ple de la meva més sincera admiració.

Una abraçada.

escollides, sentides, ben situades, vora el precipici... has dibuixat un poema crític al món actual...
té bellesa, és profund i quelcom enigmàtic...
una abraçada!

D'on venim? on estem? on anem?
Preguntes que sovint ens fem...

Brut, sentir-se brut, sentir-se a la punta d'un precipici... com si estigussis a punt de caure... sentint el teu respirar, notant els batecs del teu cor que lluita per seguir vivint...

Brut... potser a vegades et sents brut... però sempre cal lluitar!!!

Gemm@