Braille

I agafo el pensament i li faig punta,
i escric allò del jo, que desconec i sé,
damunt del cuir del dia que em desperta;
i ho palpo tot de mi, invident.

I agafo la mirada i me la poso als ulls,
i el gust intens em poso als llavis;
i agafo els sentiments i provo de domar-los,
però es desboquen àvids, arrossegant-me indòmits.

Mentre, l'instant em pren, amb mans i dents, palpant-me, cec, la por, desfeta en dolls de pètals,
que escampa, foll, pertot.

Plomes de glaç fendint la set d'allò que és viu;
esclat del crit, dins de la nit despert.