Bon viatge

El poema més elegant que he llegint en un quant temps! La primera estrofa ja no deixa indiferent, i menys tenint al costat la foto que has penjat. Queda d'allò més romàntica aquesta imatge del sol en un cel blau i amb la brisa d'un mar en calma.

Les dues estrofes centrals expressen una "fusió d'elements", com dius en algun vers. Una fusió amb la immensitat, amb l'espai ingent que des del capdamunt d'una cinglera hom podria apreciar.

A la segona estrofa potser es faria més aviat referència als elements de la naturalesa o de l'existència apreciables a través dels sentits. A la tercera estrofa, en canvi, els elements serien més personals, més de tipus psicològic ("futur incert, esperançador" / "passat amarg, dubtós").

També hi ha una contraposició d'elements ("escalfor sobre fred") que evocarien aquesta idea de globalitat o d'immensitat.

"Ulls tancats amb força,
per no mirar el passat,
per no buscar el futur."

En altres paraules, per viure l'avui. Em semblen realment magistrals (i mira que ho dic poques vegades!) aquests últims versos d'aquest poema. Val la pena llegir aquest Bon viatge tan solament per com acaba. El missatge d'aquests últims versos no té res d'especial, és com he dit la idea de "viure el present". Però l'aparent simplicitat de l'expressió és allò que val la pena valorar!

Salut altra volta, Jordi! Espero que et podrem llegir al volum de poesia!

Vicenç
Bon camí.

Un bon viatge, si senyor! Amb un gran paissatge: el Sol, el mar, el cel... amb precioses sensacions: fredes escalfors...
Un viatge i un camí.

(A on viatges?? jejejeje ;) ).

[Ostres... doncs pel que fa al relat de la bici, no sé on deus anar tu a comprar material per la bici... però jo (no hi anava massa fins últimament), vaig a una tenda d'aquí sant quirze, que es diu Bici vallès (o algu així...), i no em sona haver vist cap samarreta amb aquest "eslògan"!!! jejeje. El títol el vaig pensar, perquè certament, la bici és un gran vici per a mi! i un dia parlant amb no sé qui, vaig dir-li: és que la bici és el meu vici! (i em va agradar el joc de paraules! jejeje].

A vegades ara, quan passo als matins amb els catalans per Bellatera, me'n recordo de tu! jejejejeje

Que vagi moooolt bé!!! Ciao!!!
Ja ens anirem llegint!!! ;)

Gemm@

...de gran format. Hi inclous una visió que abasta una gran amplitud i arribes a la particularitat.
M'agrada molt, aquest moviment.
Per molts anys, Jordi.

Hola, es veu el quadre. Aquest poema es molt lograt a més art sobre art, que sempre va be.
T´agraeixo el comentari que em vas fer sobre el Pedraforca, i si realment hi vas al cim i el llegeixes, m´ahgradaria que m´expliquessis l´experiencia, Jordi.
Una abraçada, Prudenci.

com descrius algunes situacions. L'últim paràgraf és brutal: els ulls tancats per no mirar el passat, però tampoc per no saber del futur,...només desitges un bon camí, i el destí dirà...
Felicitats i a seguir escrivint!
Una abraçada,
AtzaVaRa

jo també he trobat que és un poema que destila serenitat. i amb les forces equilibrades

que aquest poema fa un repàs a totes les forces, a tots els elements que configuren l'univers, i les "petites taques" som les persones que "en la immensitat" perseguim els nostres propis destins, de vegades amb reçança per mirar el passat, de vegades amb por pel futur. Però son tan diminutes les "taques" que, per molts moviments, enrere o endavant, que facin, tot s'acaba fusionant, i la continuïtat es fa certa, impertorbable, malgrat els desigs de les "petites taques"...

No sé si n'hauré copsat correctament el sentit, però és el missatge que m'ha vingut al cap. El viatge de l'univers, imparable, sempre és "Bon viatge". Però no estic segura que les "taques" prenguin sempre el "bon camí"....

El poema m'ha agradat, requereix una lectura lenta, pausada i té un no sé que d'eteri, d'abstracte que el fa original, peculiar.

Un petonet, Brown, crec veure una evolució en els teus poemes . Són més serens, més tranquils, i m'agraden!