Bombons d'argila

Un relat de: Capdelin

Cua
de pupil·la japonesa
ofega a Gaudí.

Aquí...
anar fent.

Vent
es flagel·la amb cabells
de gomina.

Cames sense cos.
Grua passeja bombons
d'argila.

Ombra
solitària es fa una palla
en un portal.

Cases
amaguen fang sota escorces
de pedra.

Res és
el que abans era. Profetes moren
en l'asfalt.

Hiphop s'allunya...
Coloms busquen Alfred Hitchcok
en plaça Catalunya.

Caca
de gos reivindica moral sota sabata
de marca.

Samarretes parlen llengües.
Guitarra de trobador dóna cos
al silenci.

Llamp
vesteix de terror maniquí vivent
d'aparador.

On pixen els ocells?
El cel és un clam ebri
d'estrelles Damm.

Pinzells
de ginebra pinten ciutats.
Ningú coneix a ningú.

Paranoia
de noia que va nua despullada
per ulls gegants.

L'aigua viu als núvols,
la cervesa sua Rambla amunt
i Rambla avall.

Aquí...
anar fent, anar tirant.


Comentaris

  • he flipat[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 06-05-2005

    m'ha agradat molt aquest poema....tot i no ser lestil que mha agradat mai....
    m'ha arribat, molt de ritme, uns versos magnífics, molt ben trobats, si senyor...
    "dóna cos al silenci."...brutal

    Felicitats!
    un petó!!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307455 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )