Bogeria

Un relat de: Rogal Mar

Bogeria

Estic enamorat, (és una bogeria)
perquè ella no em vol.
Però jo l'estimo,
més que al sol.

No sé què faré,
ni com li diré.
Però em vull declarar,
sé que s'espantarà.

El dia arribà,
ella se n'anava.
Què podia fer,
el temps s'acabava.

Vaig espavilar,
em vaig declarar.
Ella amb besà,
i joiós em posà.

Això és una bogeria,
sortim cada dia.
Sort que li vaig dir,
i mai més m'afeblí.

No tingueu por,
tot va a millor.
Declarar-se és la passió
de tota la qüestió.








Comentaris

  • ¡¡¡[Ofensiu]
    hilderoy | 02-02-2007 | Valoració: 10

    Potser l'he trobat una mica ripiós, però està bé.
    Segueix escrivint!
    Petons!

  • anims!!![Ofensiu]
    AnNeTa | 30-01-2007 | Valoració: 10

    segueix escribint q se't dona de fabula!!! molt bonic el teu poema!!! segueix aixi...

l´Autor

Foto de perfil de Rogal Mar

Rogal Mar

31 Relats

59 Comentaris

28815 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
El meu cor batega, la meva mà tremola. Puc fer una cosa, ESCRIURE.

Dóna'm un teclat
i t'escriuré un relat.
(Rogal Mar)