Blai 2

Un relat de: Carles Rebassa

Hom nega el suïcidi col·lectiu.
Hom creu que és un afer urgent de tots
replantar els horts, amorosir-ne els brots,
collir i alimentar el proïsme, hom diu.
Hom diu que al món just cal fer la viu-viu
per anar vius amb aspecte de cots
i, cots, collir la verdura de tots
i repartir-la amb seny i rauxa. Hom diu.

Jo no m'ho crec i sóc viu. Quina sort.
Si m'ho qüestion me'n vaig amb el prohom
i parl amb ell i pens: «Tothom
el que voldria just és veure'm mort...».
I mor. I Tu em dius: «Torna, cal batre
els enemics. I no anar al teatre.»

Comentaris

  • laia | 14-12-2005

    aquí hi ha un poeta amagat...
    aquesta web és tota una sorpresa

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com