Cercador
Blai 2
Un relat de: Carles RebassaHom nega el suïcidi col·lectiu.
Hom creu que és un afer urgent de tots
replantar els horts, amorosir-ne els brots,
collir i alimentar el proïsme, hom diu.
Hom diu que al món just cal fer la viu-viu
per anar vius amb aspecte de cots
i, cots, collir la verdura de tots
i repartir-la amb seny i rauxa. Hom diu.
Jo no m'ho crec i sóc viu. Quina sort.
Si m'ho qüestion me'n vaig amb el prohom
i parl amb ell i pens: «Tothom
el que voldria just és veure'm mort...».
I mor. I Tu em dius: «Torna, cal batre
els enemics. I no anar al teatre.»
l´Autor
88 Relats
119 Comentaris
101538 Lectures
Valoració de l'autor: 9.32
Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.Salut, independència i socialisme
carlesrebassa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Tríptic anal
- 5 poemes de l'any 1
- Sextina de La Fornal
- Son Llatzet
- Joe Cocker i Miquel Àngel Riera
- Katiuskas provincianes
- Un cap de fava que parlava de Brossa
- Un llit
- Vídua i jove amb el cul rosa
- La lírica núm. 3
- La lírica núm. 2
- Els militants no han vingut al meu enterrament, car feien plans per a accions molt útils
- Sonet dels infinitius
- Penyora a Foix
- Els polítics