Cercador

Llista categories

Biografia? Potser sí

Un relat de: jOaneTa

Sóc una noia mallorquina, amb només setze anys, que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.

Hi ha cops en què els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en què per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.

Comentaris

Afegir comentari

només els que lluiten...[Ofensiu]
boleta | 17-02-2008
... per sobre del desgast, per sobre dels desenganys.... tindràn la recompensa vertadera de la felicitat, el plaer d´aconseguir les coses pel que un és i fa . No paris de lluitar... és l´únic que tenim.... la lluita per sobreviure de la millor manera... temps, paciència, i constant esforç.... no et cansis, segur que ho trobes. És la única manera. I segur, que si és així, te´n sortiràs.

Una forta abraçada, bitxet rar...
*Sóc rara*[Ofensiu]
kispar fidu | 24-01-2008
Doncs ja som dos! ;)

perquè realment m'he sentit identificada en aquestes paraules:

"Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?" (o si no tinc ganes de tancar-me dins d'un llibre? m'agrada aprendre... no estudiar)

"Hi ha cops en què per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules."
Sembla mentida, però és cert que t'arribes a conèixer i descobrir coses de tu llegint les teves pròpies paraules...

No estic en la meva millor època anímicament parlant, i em fa ràbia que molt cops el que sent el cor tan sols sigui capaç d'expressar-ho en paper. M'agradaria poder extreure-ho per a treure'm aquell nus que no et deixa tranquil·la...

Trobarem les nostres forces!
ens veiem pel web,
Gemma
...[Ofensiu]
indefinida | 09-01-2008 | Valoració: 10
Dura la vida del treballador, dura la vida de l'estudiant, dura la vida del lluitador...però què en seria de la vida sinó?

Gràcies per llegir-me :)

Petons.

l´Autor

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.

Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.

--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >