Beat

És insòlit destruir-te.
M'escorr damunt el teu cadàver
i després aferr un arbre
a deu metres del camí on jeus.

Una imatge de feres:
dos forats de bala al teu coll.

Has entès la teva vida com un passadís de passadissos,
has cercat la providència en el teu nu,
has escopit a la cara dels bons,
has plorat d'escopir tant a la cara dels bons,
t'has omplert la boca de membres perquè et fecundassin el buit,
has conversat dia rere dia amb el buit,
has conversat amb el buit de l'horror que tenies,
t'has destruït.
És insòlit haver vist que et destruïes

I jo sóc el bastard que ha de pegar foc
al teu cadàver.

I peg foc al teu cadàver
i, recolzat a una olivera, el meu amic m'espera.