Avui la terra plora

Avui la terra plora
com et plorava ahir,
entre els infants, la gent i els crits,
hi faltaven els teus ulls infinits.

I amb els peus a la terra
sentint-la part de mi,
enyorava un somriure
que no gosa sortir del país.

I conto llunes i dies,
i busco de nit la teva llum
(aquella que només fas tu
que enlluernes els estels),
potser així el temps s'escurça,
o la distància esdevé res.

Potser així també creuràs
que podem jugar amb el destí,
igual que tu pots jugar amb mi,
o les pàgines d'un llibre
amb el punt més bonic.