avui dimarts...

Som dimarts després de setmana santa..., exactament són les dotze i cincunata-dos del matí, estic a la feina però com podeu comprova de feina...res...fa un dia trist i fosc...el cel està enrabiat i plora entre crits...mentre ens sordeja els que l'escoltem...estic baixa de moral...i no per res especial simplement estic no se, encegada entre pensaments i records una mica emboirats...no els distingeixo però se que hi són, suposo que m'estic fent gran, que la rutina m'està enganxant i fa que la meva vida no sigui important ni per mi ni per els altres...tot i tenir tot el que necessito, tinc alguna mancança i no se d'un prové, i la gent et diu..."Escolta el que et diu el cor, i llavors si el segueixes segur que trobaràs allò que et fa falta..." i ho fan com una poesia, i així s'asseguren de quedar be i de donar-te un bon consell...si més no és el que es diu sempre....